A veure què tal se'm dóna el català.

La gent en general, el proletariat estudiantil de batxillerat i cursos inferiors, els treballadors de veritat d'aquesta societat que no es mou, tendim a passar de tot olímpicament, a insultar els professors quan surten de classe i a treure aquell desitjat 5 que ens permeti entrar a la carrera que sempre havíem desitjat. Tot això està molt bé, però hi ha algunes persones, que vivim al marge d'una fauna i flora que prolifera i es multiplica a mesura que passa el temps, que necessitem alguna cosa més que un 5 per entrar a la carrera que sempre havíem desitjat. Servidor vol fer medicina. No ho sé, des de que vaig veure House que m'agraden els metges. Curar gent deu estar bé. I per curar gent necessito un 8. Quin és el problema? Que en un medi on predominen els ximpanzés i els osos formiguers dels manglars és molt complicat mantenir una classe assequible on es pugui captar alguna cosa que el avorrit professor de torn pugui dir. Això no seria un problema si en tots els instituts o en totes les classes es donés el mateix ambient que en el "Libro de la Selva", el professor cridaria més, les classes anirien totes més lentes, i el nivell seria encara més baix. (sí, es possible, una Espanya amb més fracàs escolar pot arribar a existir, voteu al PP) El problema de fons és que en un mateix institut hi ha una classe on l'ambient és el mateix que a la pel·lícula de Tarzan, (classe meva) i una altra on l'ambient es ben bé un altre. Es respira bohèmia, moviment intel·lectual, es respira més o menys bé, cony. Es pot respirar com a mínim. Clar que també té una petita part dedicada a la jungla, però per regla general la gent estudia, s'interessa, i calla. Es pot fer classe, es pot apendre alguna cosa útil pel dia de demà, i sobretot es poden treure notes boniques, treballades i suades, com ha de ser. I no com me les trec jo, que sense cardar brot em posen nous, només per ser dels únics de la classe que escolta i para atenció de tant en tant. A fer punyetes, si després un 70% de la meva classe estarà d'aquí un parell d'anys alegrement posant maons. Ja hi poden anar ara, que no s'ha de fer un màster per posar totxos, i així no incordiaran als quatre o cinc que queden que volen fer alguna cosa a la vida.